La cibernètica va començar proscrita a l’URSS de Stalin, quan les idees i les postures fins i tot científiques s’interpretaven com a posicionaments polítics dins de les lluites burocràtiques del partit. El següent text és una mostra de la primerenca virulència contra la cibernètica, que avui entendríem com a informàtica i intel·ligència artificial, durant aquests anys.
CIBERNÈTICA1 (d’altres paraules gregues que signifiquen direcció, gerència): pseudociència reaccionària que va sorgir als Estats Units després de la Segona Guerra Mundial i es va generalitzar en altres països capitalistes; forma de mecanisme modern. Els partidaris de la cibernètica la defineixen com una ciència universal sobre les connexions i les comunicacions en la tecnologia, sobre els éssers vius i la vida social, sobre la “organització universal” i la gestió de tots els processos en la naturalesa i la societat. Per tant, la cibernètica identifica relacions i patrons mecànics, biològics i socials. Com qualsevol teoria mecanicista, la cibernètica nega l’originalitat qualitativa de les lleis de diverses formes d’existència i desenvolupament de la matèria, reduint-les a lleis mecàniques. La cibernètica ha sorgit sobre la base del desenvolupament modern de l’electrònica, en particular les últimes màquines de càlcul d’alta velocitat, automatització i telemecànica. En contrast amb els antics mecanismes dels segles XVII-XVIII, la cibernètica considera els fenòmens psicofisiològics i socials per analogia, no amb mecanismes més simples, sinó amb màquines i dispositius electrònics, identificant el treball del cervell amb el treball de la màquina comptadora, i la vida social amb el sistema de comunicacions elèctriques i de ràdio. En essència, la cibernètica està dirigida contra la dialèctica materialista, la fisiologia científica moderna, fundada per I. P. Pavlov (veure), i la comprensió marxista i científica de les lleis de la vida social. Aquesta pseudociència metafísica mecanicista conviu perfectament amb l’idealisme en filosofia, psicologia i sociologia.
La cibernètica expressa clarament una de les principals característiques de la cosmovisió burgesa: la seva inhumanitat, el desig de convertir als treballadors en un apèndix de la màquina, en un instrument de producció i un instrument de guerra. Al mateix temps, la cibernètica es caracteritza per una utopia imperialista: reemplaçar a l’home viu, pensant i lluitador pels seus interessos amb una màquina tant en la producció com en la guerra. Els incendiaris de la nova guerra mundial utilitzen la cibernètica en els seus assumptes pràctics bruts. Sota la cobertura de la propaganda cibernètica als països de l’imperialisme, els científics de diverses especialitats estan involucrats en el desenvolupament de nous mètodes d’extermini en massa: armes electròniques, telemecàniques, automàtiques, el disseny i la fabricació de les quals s’ha convertit en una gran branca de la indústria militar dels països capitalistes. Per tant, la cibernètica no és només una arma ideològica de reacció imperialista, sinó també un mitjà per a realitzar els seus plans agressius.
§Notes
-
Breu diccionari filosòfic. Ed. M. Ròzental i P. Iudin. Quarta Edició. Moscou, Gospolitizdat, 1954, p. 236-237. Traduït de l’original. ↩